jueves, 9 de enero de 2014

TWITTER

És el nom d'una xarxa de microblogging que permet escriure i llegir missatges a Internet que no superin els 140 caràcters. Aquestes entrades són conegudes com tweets.
El microblogging és una variant dels blocs (les bitacoras o quaderns digitals que van néixer com diaris personals en línia). La seva diferència rau en la brevetat dels seus missatges i en la seva facilitat de publicació

Els usuaris poden subscriure als tweets d'altres usuaris - a això se'n diu "seguir" i als usuaris abonats se'ls crida "seguidors", 9 "followers" i de vegades tweeps10 ('Twitter' + 'peeps', seguidors novells que encara no han fet molts tweets). Per defecte, els missatges són públics, podent difondre privadament mostrant-los únicament a uns seguidors determinats. Els usuaris poden twitejar des del web del servei, amb aplicacions oficials externes (com per a telèfons intel · ligents), o mitjançant el Servei de missatges curts (SMS) disponible en certs països.
imatge extreta de flickr

Bon comunicador

Farem un breu resum citant les característiques principals que hem observat en el Jordi Évole i ens fan poder afirmar que és un bon comunicador.
La seva forma de parlar i d’escriure és natural utilitza un llenguatge adequatperquè el contingut pugui ser entès amb facilitat. Es mostra molt proper al públic posant exemples quotidians del que explica. D’aquesta manera el receptor es cent molt identificat.
A les entrevistes que fa a Salvados escolta amb molta atenció i molt de respecte. Utilitza la ironia i el humor per elaborar les preguntes que solen ser clares i directes per poder extreure el màxim d’informació possible.
En quant al contingut podem dir que treu a la llum aspectes de temes molt actuals presents a la nostra societat que la majoria desconeix.  Busca a persones amb diferents punts de vista sobre un mateix tema, perquè els oients puguin crear la seva pròpia opinió i reflexionar. Com a bon periodista, mostra un coneixement actualitzat sobre els temes que tracta i, per tant, transmet credibilitat, mostra constantment noticies de premsa que parlen del tema que tracta. 
Nosaltres amb aquest treball de seguiment d'un bon comunicador, hem après molt i esperem que us pugui ser útil. 

A continuació us deixo el link del blog en el qual hem fet el seguiment.
http://boncomunicador6.blogspot.com.es

http://www.revistavanityfair.es/articulos/entrevista-con-jordi-evole/15839
Jordi Évole



sábado, 4 de enero de 2014

Concert música

L'altre dia vaig anar a un concert de música clàssica per la universitat i la meva experiència ha sigut molt bona.

Era la primera vegada que anava a un concert de música clàssica, i no m’ha defraudat. El que més m’ha agradat de l'experiència ha sigut l’ambient que es crea de respecte i interès per la música que escoltàvem, tothom callava, tothom estava atent. També m’ha agradat molt el fet que la música es pot escoltar en directe, amb tots els músics davant teu, pots notar que ells estan també nerviosos, i que si hi ha un error, no es pot tornar a gravar la música, aquest fet és el que més em va atreure

Jo mai he pensat en la música clàssica com alguna cosa que els joves poden fer, més ben dit, pensava que era cosa de persones grans que escoltaven aquesta música, però la música clàssica realment es maca per tothom que la vulgui escoltar. Realment pot arribar ser un hobbie per algunes persones, o un costum anar a un concert de música clàssica un divendres per la tarde per exemple.

Crec que s’està perdent el costum d'anar a aquests tipus de concert, ja que en la sala que estàvem, no hi havia cap persona jove, i penso que això és perquè la música d’avui en dia és totalment diferent de la clàssica, i els joves haurien d'experimentar aquest tipus de música també.

També m’agradaria destacar el solo d'una violinista famosa, la qual em va agradar molt com toca el violí. La podies veure com s’emocionava i sentia el que estava tocant, i això et feia agradar encara més el que estava tocant, a més de què tocava molt bé, i com que tota l'orquestra també tocava però més fluix podies realment notar que no es podia de cap manera tapar ni la seva més nota més fluixa.

En conclusió dir que és una experiència que considero que s'ha de viure una vegada a la vida per almenys, i vaig gaudir molt en el concert


Autor:
ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA (OBC)
Andrew Gourlay, director
Leticia Moreno, violí
Obra:
CASABLANCAS: The Dark Backward of Time

MENDELSSOHN: Concert per a violí i orquestra núm. 2
SAINT-SAËNS: Introduction et rondo capriccioso
RESPIGHI: Pini di Roma

Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents

Bon dia!
Avui a classe hem comentat un llibre, concretament Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents.


Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents  http://www.fzayas.com/portfolio/usos-educatius-dels-blogs/

Al llegir aquest llibre vam coneixer molts conceptes que abans no sabiem, tals com:



    Blog: Un blog és un lloc web periòdicament actualitzat que recopila cronològicament textos, articles, fotografies, vídos, sons, etc. d’un autor o diversos autors, apareix en primer lloc el més recent. Els autors o autor conserven sempre la llibertat de deixar publicat el que consideri pertinen. Per crear un blog sempre s'ha de tenir en compte: Expressar-se amb claredat i correcció formal,emprar de forma coherent diversos recursos multimèdia (imatges, sons, vídeo),etiquetar correctament les entrades a fi de poder identificar amb facilitat els continguts de cada matèria i dels diversos temes,respectar l'autoria en tot moment i no citar a persones, activitats de persones o institucions les quals no han donat autorització explícita.
    El terme blog prové de les paraules web i log, es pot utilitzar per escriure sobre la pròpia vida com si fos un diari, però publicat a internet en línia que permet que els lectors interactuïn, o sobre temes d'interès per l'autor i per aquells que el llegeixen.
    Es caracteritza per la seva facilitat d’ús, i això permet actualitzar continguts ràpidament, informar, compartir, generar debats,... és un espai d'expressió sense límits. Hi han diverses classes de blogs:
    1. Blogs de centre: revistes digitals, integren textos informatius, d’opinió, difonen programes educatius. 
    2. Blogs destinats a seminaris i cursos de formació en TIC per al professorat: recurs perquè els assistents tinguin informació a disposició de manera permanent
    3. Blogs de professors: comunicar les seves reflexions sobre  educació.
    4. Blogs d'aula

      - Blog d'aula del professor: la funció és proporcionar als alumnes informació, proposar activitats complementàries, donar instruccions per a tasques diverses, mostrar recursos multimèdia i enllaços a llocs d’interès, mostrar mitjançant recursos multimèdia activitats realitzades a l’aula.

      - Blog de professor-alumnes: professors penjen activitat, els alumnes la realitzen o creen debats...

      -  Blog d'aula de l'alumne: els blogs creats i administrats individualment pels alumnes.

      - Web 2.0El terme web 2.0 va ser introduït per Tim O’Reilly per referir-se a un nou model de la Web basat en comunitats, on existeix la possibilitat de que els usuaris creïn i organitzin els continguts, es comuniquin entre ells (web social) mitjançant noves tecnologies com els blocs, els wikis, etc. i el puguin compartir. 

      - Blogosfera: La Blogosfera és un conjunt de comunitats unides i dels seus blogaires. La blogosfera educativa està formada per xarxes de blocs relacionades amb l'educació als quals anomenem edublogs; hi ha moltes tipologies: blocs de centres, de professorat i/o alumnat, de formació, etc. La blogosfera grupa tots els weblogs i té la funció de regular la qualitat dels continguts

      - Etiquetes: són elements que faciliten l'organització i identificació dels continguts, una manera d'organitzar la informació cada vegada més comuna en entorns virtuals i en la web 2.0.

      - Blogosfera: Un blogaire és aquell crea i manté actualitzat el seu blog. Sovint es cerca i es demana la interacció entre l'autor i els lectors a través dels comentaris. Els lectors d'un blog sovint tenen el seu propi blog i en aquest cas es pot arribar a establir un diàleg públic entre blogaires. També és freqüent (i aconsellable) afegir/trobar en un blog una llista d'enllaços a altres blogs (aquesta llista rep el nom de blogroll) de manera que la visita a un blog ens pot portar a un segon bloc i des d'aquest a un tercer i així successivament. La Blogsfera educativa engloba el conjunt de blocs sobre aquesta temàtica i les interaccions entre els blocaires, els lectors dels bloc i els altres blocaires.

      - Blogroll: és un element molt importat que estableix relacions amb altres blogs, i perquè realment sigui efectiu cal ser molt acurat a l’hora d’elaborar-lo.

      - RSS: És la eina clau en la gestió de la informació de la web 2.0. "No navegues, deja que Internet llegue a ti" (Aníbal de la Torre).

      - Wikis: Eina per al treball col·laboratiu i obert. Permeten a usuaris crear i editar els continguts del lloc web.

      - Fòrums virtuals: Són molt emprats en aprenentatge virtual per debatre, elaborar propostes...

      - Marcadors socials: Webs senzilles que ens permeten organitzar els nostres enllaços favorits i compartir-los.

      - Editors de documents i altres eines: Existeixen editors en línia per a textos, fulls de càlcul, presentacions, i amb altres aplicacions com llibretes de notes, bases de dades, wiki, xat, correu... També hi ha correctors ortogràfics i editors específics per a presentacions.


      Tota aquesta informació ha sigut extreta de: BALAGUÉ, F.; ZAYAS, F. Usos educatius dels blogs. recursos, orientacions i experiències per a docents. Barcelona: editorial UOC, 2010. També de:






      jueves, 2 de enero de 2014

      WORD

      Avui a classe hem après com utilitzar el Microsoft Word. 
      Ens han ensenyat a crear un índex i també a citar:

      Com fer un índex en el Word:

      Us ensenyaré com fer un índex a partir d'un vídeo seleccionat del Youtube, el qual considero que explica molt esquemàticament i clarament com fer-lo:





      Com citar en el Word:



      Hi han diversos tipus de cites:

      Si repeteixes tu el nom del autor i del llibre en el mateix paràgraf
      referencias (estilo APA sexth, insertar cita , agregar nueva fuente, autores editar, llenar todos los campos recomendados, nomes posar el any!! )

      Si no dius el autor abans , deixar el nom, i el cognom i l'any

      Si és una cita textual has de dir sempre la pàgina on està, editar cita, número de pagina, autor, any .

      Per poder posar referències només has de seleccionar les cites, bibliografia, trabajos citados. 

      Opino que això m'ha ajudat i m'ajudarà en un futur a fer treballs molt més fàcilment, i ràpidament, ja que abans feia el índex i les cites manualment, i per això tardava molt més. Crec que aquest mètode s'hauria d'ensenyar no a les universitats sinó a primària i secundària, per poder facilitar els treballs i  poder aprendre més sobre el word


      viernes, 27 de diciembre de 2013

      Descripció de la Laura Carrillo

      A classe de COED hem tingut que descriure alguna companya en veu alta i davant de tothom, i jo he descrit a la Laura Carrillo:

      La Laura Carrillo és una noia de 23 anys que viu a Santa Coloma de Gramenet. Pel que fa al seu físic ella és rossa, amb el cabell llarg i rissat, i d’altura mitjana i té uns ulls verd-grisos molt macos.

       Els gustos de la Laura són l’esport, tota la seva vida ha estat fent natació, i actualment està apuntada a un gimnàs al qual va dues vegades per setmana, malgrat que abans anava més. També li agrada molt la natura, fer excursions amb els amics, pujar a la muntanya i prendre el sol, com també quan té temps lliure li encanta prendre el té per relaxar-se.

      Ella està treballant actualment a una tenda de roba que es diu Springfiel, i li encanta treballar allà, li agrada molt atendre als clients, parlar amb ells, aconsejar-los, es podria dir, que més que un treball és un hobbie per ella, una manera de sortir de la rutina dels estudis.

      Per finalitzar dir, que ella es considera una persona tímida, ja que li costa molt anar a llocs nous, establir amistat amb gent nova, no obstant ella és
      sincera, simpàtica, oberta, així mateix ella també és molt alegre, energètica i optimista, cada matí s’aixeca amb energia i amb ganes de començar el dia, sempre li agrada estar fent coses, no pot parar mai quieta.Li agrada veure feliç a la gent i sempre pensa en positiu. A més a més ella és pensa moltíssim les coses abans de fer-les o dir-les per tant, és molt prudent, i pensa molt en els altres,els té sempre molt en compte en totes les decisions que fa.



      El professor al acabar, hem va dir que tenia que millorar els meus castellanismes i com tinc la veu molt aguda, he d'intentar no cridar tant sinó expandir la veu perquè arribi bé als altres però no de manera agressiva 

      jueves, 26 de diciembre de 2013

      Seguretat en la xarxa

      Avui m'agradaria parlar-vos de la seguretat en la xarxa. Tal com passa a la vida real, la no virtual, a la xarxa disposem com a infants, joves o adults d’una identitat pròpia i única, amb noms i cognoms, amb dades personals i amb una personalitat concreta. També com a la vida real, hem de tenir cura de qui accedeix i amb quins permisos a les nostres dades per tal que la nostra identitat, en aquest cas digital, no estigui sota cap risc. A continuació us deixo un vídeo que personalment em va impactar al veure'l i és un clar exemple de com a partir de les xarxes socials poden conèixer tota la nostre vida. 



      Us recomano consultar aquesta web per informau-vos més del tema: http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.8f66e1d3efdfd6b43f6c8910b0c0e1a0/?vgnextoid=c10a1932cd74c310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=c10a1932cd74c310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=47dd8ff71055e310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD

      lunes, 16 de diciembre de 2013

      Caldria prohibir....

      A classe de català ens han dit que fem una redacció sobre que opinem que caldría prohibir i aquesta va ser la meva :

      Jo opino que caldria prohibir els mòbils als menors de 14 anys. Molta gent pensa que els nens d’aquesta edat han de tenir mòbil el més aviat possible, per comunicar-se amb els seus amics i també, per part dels pares, per controlar-los millor, però realment el mòbil no és un només un aparell per controlar sinó que pot ser l’origen dels molts problemes.

      Ningú sap que fa el nen en el mòbil, quina informació està enviant per les xarxes ni a qui, per això considero que és molt perillós ja que es pot accedir a aquesta informació molt fàcilment i pot ser la causa de moltes desgracies

      Com a conclusió, la meva opinió és que els pares es tindrien que preocupar per que els nens facin a la xarxa tant i com es preocupen per que no fumin ni consumeixin alcohol a aquesta edat.

      Al finalitzar, la professora em va dir que em desenvolupava be parlant en públic, referint-se als meus gestos, postura i veu, però que havia de millorar la pronunciació de les vocals neutres tals com el que, no hauria de pronunciar-lo com [k] [e] sinó com [k] [ə]


      Vaig elegir aquest tema perquè des de fa molt de temps que penso així i ara

      vaig tenir la oportunitat de explicar-ho. A més, em va semblar interessant ja

      que dues persones més de la classe també van elegir el mateix tema que jo,

      també em va reconfortar que més gent penses com jo sobre aquesta matèria 




      martes, 10 de diciembre de 2013

      Experiències seminari

      Avui ha sigut l'ultima classe de seminari i volia dir que la meva experiència en el seminari ha sigut molt agradable i bona.
      El seminari m’ha permès donar la meva opinió sempre que tenia alguna cosa a dir, la meva opinió també era important, com la de tots, és a dir, tots teníem diferents creences i totes eren vàlides. A més, crec que això m’ha ajudat a veure altres punts de vista en alguns temes, pensar que no tothom pot opinar de la mateixa manera i, segons la seva pròpia experiència o coneixement sobre el tema, et poden donar uns arguments o altres, però que això t’ajuda a créixer en nivell de coneixement i també t’obre altres vies d’observació del món.

      El que més valoro del seminari és el fet que tot era tema de conversa. És a dir, per exemple, quan en la setmana de reflexió educativa vam fer les pràctiques a les escoles durant dos dies, després vam passar com dues setmanes fent exposicions a seminari sobre les escoles, exposicions individuals en les quals explicàvem les escoles, però també el que més ens va agradar, com ho vam viure, i quines experiències ens va aportar allò. Aquest fet em fascina, ja que el que per algunes persones pot semblar normal fer pràctiques durant dos mesos, nosaltres amb dos dies ja vam adquirir moltíssimes experiències i d’això vam poder treure molt contingut.

      També cal dir, que tot el que parlem en el seminari, lògicament, té a veure amb l’educació i, per tant, el seminari m’ha permès agafar consells, idees, mètodes inclús comportaments, que en un futur m’agradaria utilitzar com a mestre.

      Com a conclusió, considero el seminari una de les classes més importants en aquest primer semestre del primer curs, ja que és la classe que està enfocada més directament cap a l’opinió dels futurs mestres segons les diferents experiències, notícies actuals, tècniques per millorar (com pot ser, per exemple, la lectura en veu alta, o la descripció d’una imatge) i sobretot permet la cohesió de grup.



      miércoles, 4 de diciembre de 2013

      La primavera Besaba

      La primavera besaba


      suavemente la arboleda,

      y el verde nuevo brotaba

      como una verde humareda.



      Las nubes iban pasando

      sobre el campo juvenil...

      Yo vi en las hojas temblando

      las frescas lluvias de abril.



      Bajo ese almendro florido,

      todo cargado de flor

      -recordé-, yo he maldecido

      mi juventud sin amor.



      Hoy en mitad de la vida,

      me he parado a meditar...

      ¡Juventud nunca vivida,

      quién te volviera a soñar!



      Autor del poema: Antonio Machado


      Per saber més sobre aquest poema aneu aquí: 

      Aquest poema m'agrada molt, ja que Antonio Machado sempre ha sigut el meu poeta preferit des de que era petita. La meva mare també ha ajudat a que m'agradés ja que ella és de Soria, tal com el poeta, i quan anava allà sempre de petita em comprava un llibre d'ell. Per tant, quan el professor de COED va dir que podíem recitar qualsevol poema de memòria, no ho vaig dubtar ni un segon!

      Identitat i territori


      Aida: Primer de tot, us explicarem alguns trets d’identitat d’aquesta i algunes de les característiques principals per tal que qui no ho conegui se’n vagi fent una idea i, tot seguit ho relacionarem amb nosaltres i amb la nostra infància.
      L’escala, doncs, està situada entre el municipi de l’Alt i el Baix Empordà, concretament a la frontera que separa aquests dos municipis.
      Per tal que us feu una idea, a continuació us passarem una imatge del mapa per facilitar-ne la localització 





      Rocio: Bé, el menjar típic d’allà  són les anxoves i el peix fresc, ja que com heu pogut imaginar és un poble projectat al mar, i prova d'això és la gran diversitat de paisatges marins que l'Escala ens ofereix, des de platges de sorra formades per dunes litorals, fins a massissos rocosos i cales abruptes.
      Tornant al menjar, per tal de saber-ne més i veure quin és el procés que es segueix per a preparar l’aliment en les millors condicions possibles ,podeu anar a visitar tant el museu de l’anxova i de la sal com la fàbrica d’anxoves, depenent dels vostres interessos.




      Aida: Com a conseqüència dels trets característics que us ha comentat la meva companya, l'Escala esdevé una zona que agrupa molts recursos naturals i històrics que fan que la visita sigui obligada, tant per l'oferta turística de què disposa, com per la singularitat de la seva riquesa natural. Així doncs, us presento algunes de les activitats que es poden fer al llarg del viatge i diferents maneres de gaudir l’estada.
      En primer lloc trobem el bicing i el senderisme. Hem destacar aquestes dues ja que és una manera saludable i entretinguda, alhora, de visitar els paisatges de l’Escala i d’anar per camins i rutes on no arribaries si fos a peu, en cas d’excursions més complexes.
      En segon lloc i fent referència a activitats aquàtiques podem trobar el kayak, la vela i el submanirisme. Totes tres activtats valen la pena ja que et porten per llocs on es pot observar la fauna marina d’una manera més clara, en el cas del submanirisme, i on hi ha grans vistes a part de zones habiitades per a dur a terme l’esport amb total seguretat, en el cas del kayak i de vela.




      Rocio: Les activitats culturals que hi podem trobar és la visita a les esglésies situades dins del mateix poble de l’Escala. Us explicaré una mica la història sobre aquestes esglésies. Sant Martí d'Empúries és, actualment, un petit nucli de l'Ajuntament de l'Escala molt ple d'història. Es decideix l'any 1777, que l'església actual de l'Escala, iniciada l'any 1701, se segregui de la parròquia d'Empúries i es converteixi en la parròquia de Sant Pere de l'Escala; dos entitats parroquials diferents.

       A continuació us deixarem un video on es presenta l’escala tal i com l’hem explicat i, tot i que no l’hem elaborat nosaltres, creiem que s’ajusta a allò que volem mostrar-vos i que sintetitza molt bé allò explicat amb imatges. Espero que us agradi: 


      Aida: Amb el visionat d’aquest vídeo només ens queda fer un tancament del treball dient el que ens ha aportat tant personalment com a nivell d’aprenentatges i de nous coneixements.

      Aida-Aquest treball ens ha ajudat a conéixe’ns més entre nosaltres i a saber més sobre els nostres interessos i experiències viscudes durant l’infància.
      Rocio-  Ens ha acostat més al món de les TIC ja que ens hem familiaritzat més amb aquestes a l’hora de fer la presentació i d’introduir elements que abans desconeixiem.
      Aida- L’Escala forma part de nosaltres de manera significativa ja que durant molts anys hem estat anant i alguns dels records del passat pertanyent a aquest petit poble i, per tant, és part de la nostra essència.
      Rocio- Tot i que, explicar una experiència viscuda sembla no tenir dificultat, hem hagut de tenir en compte el lèxic utilitzat i les expressions per tal de fer-ho el més entenedor i el menys feixuc possible, evitant així l’ús de tecnicismes.




      Aida: A continuació us deixem els enllaços que ens han ajudat a obtenir la informació.
       Bé, espero que us hagi agradat i que haguem aconseguit el que és l’objectiu principal: que visiteu l’escala i gaudiu com nosaltres hem gaudit tots aquests anys.

      Aquesta va ser la meva exposició d'identitat i territori sobre la platja de l'escala tal i com la vam presentar en format power point. Aquest treball em va ajudar a treballar en equip juntament amb la meva companya Aida, i a poder compartir una informació personal perquè pugui ser interessant i clara per l'altre gent, i així intentar aconseguir que mostrin interès i convenciment sobre aquest tema. 





      viernes, 15 de noviembre de 2013

      Setmana de reflexió educativa

      Aquesta ha estat una setmana especial, de dilluns a divendres hem fet diferents activitats segons cada matèria que realitzem a la universitat. Ha sigut una setmana plena d'experiències molt agradables i coneixements únics.

      Dilluns


      Excursió:

      Trets positius: El paisatge i passar temps amb les amigues
      Trets negatius: Els camins eren molt empinats i a vegades costava.

      Jaume Cela
      http://blocs.xtec.cat/ceipgermanesbertomeubiblioteca/category/autors/
      Confència Jaume Cela:

      Trets positius: El tema del que parlava em va agradar molt i compartia la seva opinió
      Trets negatius: A vegades em costava saber l'estructura del discurs, lligar les coses que deia amb les anteriors

      Dimarts

      Exterior museu MNAC
      http://www.arteguias.com/museo/mnac.htm

      Visita al museu MNAC: 

      Trets positius: El fet que ens van fer la visita com si fòssim nens petits tot i per aprendre de la experiència de com es comporten, que aprenen i per tant, com han d'actuar les mestres.




      Dimecres/ Dijous

      Pràctiques a una escola:



      Trets positius: L'experiència que vaig aconseguir i molts aprenentatges i sentiments que m'ajudaran en un futur com a mestra.                          

      viernes, 8 de noviembre de 2013

      Google Sites

      Avui a classe hem treballat amb el Google Sites. Google Sites és una aplicació en línia que permet crear un lloc web o una intranet i permet compartir informació amb facilitat per veure-la i editar-la per un grup reduït de col·laboradors o amb tota la seva organització, o amb tothom. També hi pots incloure gadgets.



      He creat, junt amb la meva companya, un Google Sites 
      (https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/canconer-cancons/el-cos) sobre un cançoner infantil. L'hem compartit amb els companys, perquè el puguin visualitzar, i fer propietari al professor també per què pugui editar el que vulgui quan vulgui.Per experimentar una mica amb el Google Sites, vam crear diverses pàgines noves, elements en el menú dintre del Google Sites mateix, posar un tema que ens agradi, posar gadgets com un calendari Google, posar el disseny propi adaptat als nostres gustos. És a dir canviar el site al nostre gust i elegir com volem agrupar la informació, és molt dinàmic i es pot canviar, modificar sempre que vulguis.

      Us deixo diverses pàgines webs explicatives del Google Sites, web tutorial del Google Sites, ajuda, i preguntes més freqüents


      sábado, 26 de octubre de 2013

      Videos educatius, una nova manera d'aprendre

      Bona Tarda!
      Avui a classe hem treballat els vídeos educatius, quin tipus hi ha, i quina informació pot transmetre cadascun i de quina manera. Però primer us vull introduir una mica en el tema de les dues maneres de rebre i transmetre la informació.

      Començarem explicant la diferència entre com ho feien els homes d'abans i com ho fan els d'ara. Els primers utilitzaven més la part esquerra del cervell, l'hemisferi esquerre, el que controla la part dreta del cos, la lectura, l'escriptura, el càlcul, l'aritmètica, la classificació i l'abstracció de les coses. En canvi, els d'ara gràcies al món audiovisual i les tecnologies d'avui en dia, utilitzem, al contrari, la part dreta del cervell, la que és capaç de reconèixer formes, espais, les capacitats artístiques, la música, la reconstrucció de conjunts, reconeixement de cares, dimensions, símbols i síntesis de coses.


      Per posar un exemple clar d'aquesta diferència, ens centrarem en la publicitat, per exemple, la publicitat d'abans era utilitzada amb l'hemisferi esquerre, ja que només deia les característiques del producte, perquè servia i com l'utilitzaves, és a dir, utilitzava més la raó. En canvi, ara la publicitat és utilitzada amb l'hemisferi dret, ja que utilitza les olors, els colors, eslògans, gustos, música determinada perquè el client utilitzi més els seus sentits i es deixi portar per comprar els productes.

      Però ara amb el món audiovisual actual arribem a conèixer el món com un concepte totalment diferent d'anteriorment, gràcies a la tecnologia tenim conceptes diferents del món:

      Foto -->és un procés instantani, un procés global, una operació sintètica, primària.
      Imatge-->emoció--> idees

      Text -->és un procés què es desenvolupa al llarg del temps, realitza una anàlisi gramatical, lògic, en el qual ha de reconèixer caràcters, paraules, és una operació analítica, racional i precisa.
      Imatge-->idees-->emoció
      Un text l'hem d'entendre per dir si ens agrada o no, en canvi una fotografia no.

      A continuació veurem dos exemples, el primer vídeo és un clar exemple de la utilització de la part esquerra, el segon de la dreta. A classe, hem començat veient aquest vídeo titulat "Breu història de Catalunya"


      Hem après que aquest tipus de vídeo són educatius i que si el mires amb molta atenció pots arribar aprendre molt, però pels infants, no aprendran res.
      La meva opinió sobre aquest vídeo és que és una mica "cutre", la música és monòtona i la veu que sona en off, es uniforme i greu, per tant no arriba a captar la meva atenció.
      En finalitzar el vídeo hem intentat recordar fets sobre Catalunya que el vídeo havia mostrat, i vam descobrir que només apreníem els fets que anomenava el vídeo i els recordàvem durant el moment en què l'estàs veient, si no prens apunts o el memoritzes, la informació no se't queda, ja que no és un vídeo interessant, però aquest si has de memoritzar la informació, realment no aprens res de res.

      http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17242&p_ex=dinner%20for%20two

      Hem après que aquests tipus de vídeo són verdaderament els educatius, ja que tenen factors que l'altre vídeo no tenia, com per exemple la música canviant depèn de cada situació, que això afecta les emocions que sentim a veure aquest vídeo, i el fet que no té cap mena de lectura, de monòleg ni diàleg ni res, i que són dibuixos animats també atrau molt als nens. Amb aquest tipus de vídeo aprens lliçons molt més fàcilment.


      La conclusió final és dir que a l'escola ens ensenyen a treballar el costat esquerre del cervell quan ens haurien d'ensenyar el dret, i no ignorar-lo, ja que és amb el que els infants aprenen més fàcil i ràpidament.

      jueves, 24 de octubre de 2013

      Netvibes

      Aquests dies hem estat treballant com accedim, on guardem, com classifiquem i com fem difusió de la informació que trobem a la WWW. En la nostra vida en la internet, ens creuem amb milions i milions de pàgines web i moltes d'aquestes queden ignorades, no les guardem i després si volem recuperar una informació concreta d'una pàgina visitada anteriorment, no podem, o si visitem pàgines cada dia, ja siguin diaris, noticies, o blogs, i no les tenim guardades en cap lloc, hem d'anar buscant-les cada dia i es torna pesat. Normalment ho guardaríem a través dels bookmarks del Google Chrome que tothom coneix, i així els podem sincronitzar al núvol de Google i els tenim a tot arreu.
      Avui us proposo una xarxa social que us ajudarà molt:

      Netvibes, com una eina que la podem configurar com a porta d’entrada personalitzada a la web i a més ens serveix per llegir d’una manera eficient una gran quantitat d’informació. Estalviant-nos l'haver d'anar obrint bloc a bloc o revista a revista, ja que a través dels canals RSS podem veure el contingut directament La proposta és que individualment cada un pugui tenir la seva pròpia pàgina personalitzada i així optimitzar l’accés a la WWW.


      PASSOS A SEGUIR:


      Primer de tot entres al netvibes i et fas un compte seguint els passos que et mostraran automàticament, després totes les webs les quals vulguis visitar, ja siguin blogs, diaris,etc. Has de buscar el seu RSS, i com vam explicar en l'entrada del RSS, has de subscriure't, àtom, copies el link de la pàgina que se t'obri. A continuació anem al nostre netvibes i cliquem dalt a l'esquerra un botó que posa: añadir, canales, i enganxem el link copiat anteriorment a on posa "Introduce la dirección de un canal o la URL de una página web para autodetección ", cliques a la fletxa que hi ha a la dreta t'apareixerà una miniatura del blog, diari,que et vols subscriure, cliques en ella i poses "añadir a mi página".


      Hi han blogs, que en lloc d'haver de subscriure't al "àtom" tenen FeedBurner.


      -Què és el FeedBurner?


      FeedBurner és un proveïdor de gestió de fonts web llançat en 2004. FeedBurner proporciona eines de gestió de fonts web RSS a bloguers, podcasters, i altres publicadors de contingut basat en web. Els serveis proporcionats inclouen anàlisis de tràfic i un sistema opcional de publicitat.


      Per exemple, en el blog : http://pescantidees.blogspot.com.es , hi ha FeedBurner, per poder subscriure'ns a les seves últimes entrades del seu blog, trobem aquesta icona:

      MÓN INFANTIL
      Si cliquem a sobre ens porta en aquesta web:
      http://feeds.feedburner.com/mon-infantil

      On surt més informació sobre els RSS, i et pots subscriu-re a partir de diverses pàgines webs.


      A continuació i per finalitzar us poso un vídeo que crec que està molt bé, on us explica amb més profunditat que és el FeedBurner.
      Per realitzar aquesta entrada al meu blog, m'he guiat en l'entrada del Netvibes del blog de Patricia 
      Cortes: http://www.educaciopelsfutursinfants.blogspot.com.es





      miércoles, 16 de octubre de 2013

      La meva relació amb l'escriptura

      A classe de català ens van dir de fer una redacció explicant la nostra relació amb l'escriptura, i aquesta va ser la meva :

      Jo utilitzo l’escriptura diàriament, per comunicar-me amb els meus amics a través de xarxes socials. També per fer treballs de la universitat i comunicar-me amb el personal docent a través d’e-mails.

      Normalment sóc una persona tímida, però quan em comunico a través de les xarxes socials sóc més oberta, em costa menys relacionar-me i parlo sense embuts.
      Hem considero una persona amb un sentit de l'humor peculiar, i això es reflecteix en el que escric, depenent del context.

      A l’escola i a l’institut he treballat amb escrits més literaris, però escriure a mà mai ha sigut una de les meves passions, mai he escrit diaris de petita, ni contes, etc. Per tant la meva relació amb la llengua és pràcticament escolar, tot i així, mai l’he portat molt bé aquesta matèria.


      Considero que la llengua és molt important per relacionar-nos amb el món que ens envolta i per poder comunicar-nos i rebre informació de l’exterior

      lunes, 14 de octubre de 2013

      Creative Commons

      Avui a classe hem treballat el Creative commons. Creative Commons (CC) és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius.

      El creative commons ens serveix per poder agafar de qualsevol lloc d'internet, el qual tingui una llicència CC: imatges, texts, vídeos, etc., i poder-los inserir al teu blog, o en un treball qualsevol, sense cometre cap mena d'il·legalitat.


      -Com diferenciar entre el Creative commons i el Copyright?





      -Com podem saber si té creative commons allò que vull utilitzar??
      Es molt simple, hem de mirar en la font de allò que volem, i localitzar alguna llicència de copyright. Hi ha varius tipus de llicències:


      AttributionAtribución
      (BY)
      El beneficiario de la licencia tiene el derecho de copiar, distribuir, exhibir y representar la obra y hacer obras derivadas siempre y cuando reconozca y cite la obra de la forma especificada por el autor o el licenciante.
      Non-commercialNo Comercial
      (NC)
      El beneficiario de la licencia tiene el derecho de copiar, distribuir, exhibir y representar la obra y hacer obras derivadas para fines no comerciales.
      Non-derivativeNo Derivadas
      (ND)
      El beneficiario de la licencia solamente tiene el derecho de copiar, distribuir, exhibir y representar copias literales de la obra y no tiene el derecho de producir obras derivadas.
      Share-alikeCompartir Igual
      (SA)
      El beneficiario de la licencia tiene el derecho de distribuir obras derivadas bajo una licencia idéntica a la licencia que regula la obra original.


      http://es.wikipedia.org/wiki/Licencias_Creative_Commons
      -Com podem utilitzar les imatges que vulguem sense haver de cometre cap delit?
      Has de mirar en tot el que vulguis d'internet si tenen permís, a continuació us recomano algunes webs les quals tenen llicència creative commons:

      http://commons.wikimedia.org/wiki/Main_Page

      http://www.flickr.com

      -Com puc posar jo una llicència creative commons en les meves possessions?

      A la web http://creativecommons.org/choose/ pots modificar el tipus de llicència que desitgis i copiar el codi embed final, per posar a la teva web. Crees un nou gadget HTML i copies el codi embed de la llicència i ja el tindràs.

      -Quina és exactament la diferència entre copiar i robar una cosa d'internet?


      Robar significa que agafes alguna cosa d'internet i l'autor d'aquella obra es queda sense ella, per tant li has tret de la seva possessió.

      Copiar significa fer una còpia d'allò que vols agafar d'internet, així tu ho tindràs i l'autor d'aquella obra ho seguirà tenint també.

      A continuació us deixo un vídeo que explica la diferencia entre robar i copiar:






      Links d'interés: http://copyright.es/index.html?utm_source=AdWords&utm_medium=PPC&utm_term=copyright&utm_content=21596034045&utm_campaign=AdGroup&Network=Search&SiteTarget=&gclid=CKqZ94-J8rsCFRLMtAodMDkAJg

      viernes, 11 de octubre de 2013

      Ken Robinson



      Avui a classe hem vist un vídeo sobre un comunicador: En Ken Robinson, i concretament sobre el tema de com les escoles maten la creativitat.

      En aquest vídeo explica que la creativitat es molt important per l'educació de avui en dia, és a dir l'hem de educar, ja que nosaltres naixem amb la creativitat però la perdem sinó la eduquem. 

      Ell aclara com està l'escola estructurada: les matèries que seran útils en un futur les treballen molt més, ja que podràs treballar d'aquestes, però en canvi la intel·ligencia, la creativitat, la plàstica no és treballa tant i són igual o més importants





      domingo, 6 de octubre de 2013

      Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador.

      Avui a classe hem treballat el tema de la conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador, segons dos grans autors: Charles Crook i Benjamin Bloom.
      Charles Crook
      http://www1.beiwaionline.com/bw/info/t20051212_6790.htm








      Segons Charles Crook, una manera de conceptualitzar l'aprenentatge amb l'ordinador fonamentada en metàfores. A través d'aquestes metàfores s'explica com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador. Aquests models serien:


      La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor


      En aquesta metàfora podem veure l'ordinador com a tutor. Aquesta metàfora no és molt educativa ja que si els nens s'equivoquen en un exercici el ordinador no els corregeix, així per tant, van provant i es van passant pantalles sense cap mena de aprenentatge, és a l'atzar. L'ordinador no es cansa, el concepte pedagògic és el mateix. En la creació de programes tutorials es té present d'una banda la individualització del procés d'aprenentatge i la formulació de preguntes "a mida" i, d'una altra, la presentació d'informació significativa que ajudi l'alumne a avançar.
      Pel que fa a la individualització, cal dir que no és fàcil que un programa informàtic detecti de forma "intel·ligent" el tipus d'error comés per l'alumne i les seves necessitats concretes així que en molts casos aquesta decisió la pren el mateix alumne, escollint quin considera que és el seu nivell de coneixements. De fet, els programes que menys es fan servir a l'escola són els sistemes tutorials intel·ligents i els més emprats són els anomenats programes d'exercici i pràctica.
      Les activitats interessants són en les que hi ha reptes interessants, que els alumnes puguin interactuar entre el mestre i l'alumne.


      Aquests jocs proposats per el ordinador com a tutor són iguals que els de abans,pasa que amb dibuixos, musica, ñes a dir efectes multimèdia més moderns, però realment els jocs són tan antics com el seu contingut didàctic. 

      Es pot establir un cert paral·lelisme entre el funcionament d'alguns programes informàtics i la modalitat d'interacció a classe caracteritzada per la seqüència:
      iniciació (docent) - resposta (alumne) - avaluació (professor)

      Un exemple d'aquest tipus de programa seria Entrena't per llegir o bé les activitats de JClic. Visita i prova.

      Un nivell més senzill de l'ordinador com a tutorial el prodríem trobar a youtube, per exemple Com fer un bloc?
      Pantalla principal del programa Entrena't per llegir
      http://www.xtec.cat/dnee/satieee/2003/sessio3/llegir.htm
      La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

      En aquesta metàfora podem veure l'ordinador com a alumne. Això permet a l'alumne crear, construir reptes i superar-los, deixant a l'ordinador acompanyant-lo i ajudant-lo en el procés d'aprenentatge. 
      Entre dos extrems: el més tradicional en el que el mestre ensenya tot el que el nen ha d'aprendre o bé a l'extrem oposat on el nen explora en solitari per aprendre el que vol saber, hi ha un altre camí en el que el mestre té un paper de recolzament de l'aprenentatge. Parlaríem d'una descoberta guiada . El paper del mestre seria doncs el de seguir el procés de treball del nen i, quan ho consideri oportú, plantejar preguntes que serveixin de guia a la reflexió del nen.

      Una evolució del llenguatge Logo és Scratch. Imagina, programa i comparteix
      Logo de el programa Scratch
      http://ca.wikipedia.org/wiki/Scratch_(llenguatge_de_programació)
      La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador


      Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials. Permeten un aprenentatge per descoberta semblant al que es produeix en els micromons de Papert però d'una forma molt més acotada ja que són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous. El grau de llibertat de l'usuari és més limitat que en el cas del Logo.



      Les simulacions fomenten la reflexió i l'acció en un entorn acotat però tenen el perill de simplificar en excés els sistemes reals. Aquest problema es fa més evident quan es pretenen simular sistemes de relació social. Les simulacions, en aquests casos, poden donar lloc a interpretacions del món real greument errònies.

      La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina


      L'ordinador proporciona una experiència mediada del món físic, es situa entre nosaltres i la realitat, ens dóna una visió indirecta del que passa però alhora ens proporciona eines molt potents. Aquestes eines no substitueixen l'experiència directa però en són un complement.

      Tot i això, les eines que són més d'una eina fins i tot, ens substitueix habilitats que teniem abans, per tant hem de trobat l'equilibri.

      Aqui us deixo uns exemples de alguns jocs per ordinador els quals reflecten amb claretat aquestes 4 metàfores. Aquesta taula està creada pel word i després l'he pujat pel programa http://es.scribd.com, us recomano que el visiteu. 



      Una segona manera (la primera que hem vist és la que fa referència a les metàfores de Charles Crook) és la que ens aproxima a l'activitat intel·lectual que és desenvolupa a partir de les diferents tasques que podem fer amb l'ús de les TIC.



      Aquesta classificació parteix de la que Benjamin Bloom i altres col·laboradors (1956) van fer per classificar les activitats educatives i que és coneix com taxonomia de Bloom. Una de les seves aportacions va ser que aquestes estaven graduades de més senzilles a més complexes.

      Dels tres dominis d'activitats educatives que és van definir: Domini cognitiu, afectiu i psicomotor, en aquest post parlarem del domini de les habilitats cognitives ja que va ser el que posteriorment, l'any 2000, és va revisar, incorporant les accions en forma de verbs com a fonament de les capacitats.

      Podem veure les diferències entre les habilitats cognitives de Bloom formulades originalment i les formulades l'any 2000 en la imatge següent:




      Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador. Benjamin Bloom http://www.eduteka.org/imgbd/23/23-11/ImagBloom.jpg

      Una persona que conte i agrupa tots aquests conceptes i habilitats li diem inteligent que apren les coses molt rapid. Per donar suport a aquest línia de pensament, he pensat 10 coses que avui en dia podem fer utilitzant eines concretes i que sense els ordinadors fora impossible de fer:

      Per ex, wikipedia. Abans no teniem enciclopèdies les quals el lector també podia ser l'escriptor i això es possible a els programes com el wiki, que estàn en xarxa.
      El word. Abans si que teniem aquesta eina amb la qual és més fàcil, per exemple, fer un índex i un treball. 

      Scratch, abans no hi havia cap estri informàtic què aprengués.

      La integració multimèdia, abans només podies tenir un contingut multimèdia a la vegada i ara pots incluir els continguts d'un treball només amb multimèdia

      Blogs, et permeten compartir informació arreu del món. El blog és una activitat per a fer habilitats cognitives que ens ajuda a crear i a sintetitzar la informació que volem introduir.

      El google traductor,el chat, videochat, videoconferencia. Abans enviaves a gent que coneixies missatges, i ara pots conèixer moltes persones per ell

      Les gràfiques estadístiques. Abans les havies de fer tu i ara poses les dades i te les fa el ordinador ( full de càlcul) 

      El JClik és un aprenentatge mecànic i no aprens re, només s'utilitza la memòria, i l'atzar, en canvi el Scratch ets tu qui has de crear i pensar les activitats.