jueves, 9 de enero de 2014

TWITTER

És el nom d'una xarxa de microblogging que permet escriure i llegir missatges a Internet que no superin els 140 caràcters. Aquestes entrades són conegudes com tweets.
El microblogging és una variant dels blocs (les bitacoras o quaderns digitals que van néixer com diaris personals en línia). La seva diferència rau en la brevetat dels seus missatges i en la seva facilitat de publicació

Els usuaris poden subscriure als tweets d'altres usuaris - a això se'n diu "seguir" i als usuaris abonats se'ls crida "seguidors", 9 "followers" i de vegades tweeps10 ('Twitter' + 'peeps', seguidors novells que encara no han fet molts tweets). Per defecte, els missatges són públics, podent difondre privadament mostrant-los únicament a uns seguidors determinats. Els usuaris poden twitejar des del web del servei, amb aplicacions oficials externes (com per a telèfons intel · ligents), o mitjançant el Servei de missatges curts (SMS) disponible en certs països.
imatge extreta de flickr

Bon comunicador

Farem un breu resum citant les característiques principals que hem observat en el Jordi Évole i ens fan poder afirmar que és un bon comunicador.
La seva forma de parlar i d’escriure és natural utilitza un llenguatge adequatperquè el contingut pugui ser entès amb facilitat. Es mostra molt proper al públic posant exemples quotidians del que explica. D’aquesta manera el receptor es cent molt identificat.
A les entrevistes que fa a Salvados escolta amb molta atenció i molt de respecte. Utilitza la ironia i el humor per elaborar les preguntes que solen ser clares i directes per poder extreure el màxim d’informació possible.
En quant al contingut podem dir que treu a la llum aspectes de temes molt actuals presents a la nostra societat que la majoria desconeix.  Busca a persones amb diferents punts de vista sobre un mateix tema, perquè els oients puguin crear la seva pròpia opinió i reflexionar. Com a bon periodista, mostra un coneixement actualitzat sobre els temes que tracta i, per tant, transmet credibilitat, mostra constantment noticies de premsa que parlen del tema que tracta. 
Nosaltres amb aquest treball de seguiment d'un bon comunicador, hem après molt i esperem que us pugui ser útil. 

A continuació us deixo el link del blog en el qual hem fet el seguiment.
http://boncomunicador6.blogspot.com.es

http://www.revistavanityfair.es/articulos/entrevista-con-jordi-evole/15839
Jordi Évole



sábado, 4 de enero de 2014

Concert música

L'altre dia vaig anar a un concert de música clàssica per la universitat i la meva experiència ha sigut molt bona.

Era la primera vegada que anava a un concert de música clàssica, i no m’ha defraudat. El que més m’ha agradat de l'experiència ha sigut l’ambient que es crea de respecte i interès per la música que escoltàvem, tothom callava, tothom estava atent. També m’ha agradat molt el fet que la música es pot escoltar en directe, amb tots els músics davant teu, pots notar que ells estan també nerviosos, i que si hi ha un error, no es pot tornar a gravar la música, aquest fet és el que més em va atreure

Jo mai he pensat en la música clàssica com alguna cosa que els joves poden fer, més ben dit, pensava que era cosa de persones grans que escoltaven aquesta música, però la música clàssica realment es maca per tothom que la vulgui escoltar. Realment pot arribar ser un hobbie per algunes persones, o un costum anar a un concert de música clàssica un divendres per la tarde per exemple.

Crec que s’està perdent el costum d'anar a aquests tipus de concert, ja que en la sala que estàvem, no hi havia cap persona jove, i penso que això és perquè la música d’avui en dia és totalment diferent de la clàssica, i els joves haurien d'experimentar aquest tipus de música també.

També m’agradaria destacar el solo d'una violinista famosa, la qual em va agradar molt com toca el violí. La podies veure com s’emocionava i sentia el que estava tocant, i això et feia agradar encara més el que estava tocant, a més de què tocava molt bé, i com que tota l'orquestra també tocava però més fluix podies realment notar que no es podia de cap manera tapar ni la seva més nota més fluixa.

En conclusió dir que és una experiència que considero que s'ha de viure una vegada a la vida per almenys, i vaig gaudir molt en el concert


Autor:
ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA (OBC)
Andrew Gourlay, director
Leticia Moreno, violí
Obra:
CASABLANCAS: The Dark Backward of Time

MENDELSSOHN: Concert per a violí i orquestra núm. 2
SAINT-SAËNS: Introduction et rondo capriccioso
RESPIGHI: Pini di Roma

Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents

Bon dia!
Avui a classe hem comentat un llibre, concretament Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents.


Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents  http://www.fzayas.com/portfolio/usos-educatius-dels-blogs/

Al llegir aquest llibre vam coneixer molts conceptes que abans no sabiem, tals com:



    Blog: Un blog és un lloc web periòdicament actualitzat que recopila cronològicament textos, articles, fotografies, vídos, sons, etc. d’un autor o diversos autors, apareix en primer lloc el més recent. Els autors o autor conserven sempre la llibertat de deixar publicat el que consideri pertinen. Per crear un blog sempre s'ha de tenir en compte: Expressar-se amb claredat i correcció formal,emprar de forma coherent diversos recursos multimèdia (imatges, sons, vídeo),etiquetar correctament les entrades a fi de poder identificar amb facilitat els continguts de cada matèria i dels diversos temes,respectar l'autoria en tot moment i no citar a persones, activitats de persones o institucions les quals no han donat autorització explícita.
    El terme blog prové de les paraules web i log, es pot utilitzar per escriure sobre la pròpia vida com si fos un diari, però publicat a internet en línia que permet que els lectors interactuïn, o sobre temes d'interès per l'autor i per aquells que el llegeixen.
    Es caracteritza per la seva facilitat d’ús, i això permet actualitzar continguts ràpidament, informar, compartir, generar debats,... és un espai d'expressió sense límits. Hi han diverses classes de blogs:
    1. Blogs de centre: revistes digitals, integren textos informatius, d’opinió, difonen programes educatius. 
    2. Blogs destinats a seminaris i cursos de formació en TIC per al professorat: recurs perquè els assistents tinguin informació a disposició de manera permanent
    3. Blogs de professors: comunicar les seves reflexions sobre  educació.
    4. Blogs d'aula

      - Blog d'aula del professor: la funció és proporcionar als alumnes informació, proposar activitats complementàries, donar instruccions per a tasques diverses, mostrar recursos multimèdia i enllaços a llocs d’interès, mostrar mitjançant recursos multimèdia activitats realitzades a l’aula.

      - Blog de professor-alumnes: professors penjen activitat, els alumnes la realitzen o creen debats...

      -  Blog d'aula de l'alumne: els blogs creats i administrats individualment pels alumnes.

      - Web 2.0El terme web 2.0 va ser introduït per Tim O’Reilly per referir-se a un nou model de la Web basat en comunitats, on existeix la possibilitat de que els usuaris creïn i organitzin els continguts, es comuniquin entre ells (web social) mitjançant noves tecnologies com els blocs, els wikis, etc. i el puguin compartir. 

      - Blogosfera: La Blogosfera és un conjunt de comunitats unides i dels seus blogaires. La blogosfera educativa està formada per xarxes de blocs relacionades amb l'educació als quals anomenem edublogs; hi ha moltes tipologies: blocs de centres, de professorat i/o alumnat, de formació, etc. La blogosfera grupa tots els weblogs i té la funció de regular la qualitat dels continguts

      - Etiquetes: són elements que faciliten l'organització i identificació dels continguts, una manera d'organitzar la informació cada vegada més comuna en entorns virtuals i en la web 2.0.

      - Blogosfera: Un blogaire és aquell crea i manté actualitzat el seu blog. Sovint es cerca i es demana la interacció entre l'autor i els lectors a través dels comentaris. Els lectors d'un blog sovint tenen el seu propi blog i en aquest cas es pot arribar a establir un diàleg públic entre blogaires. També és freqüent (i aconsellable) afegir/trobar en un blog una llista d'enllaços a altres blogs (aquesta llista rep el nom de blogroll) de manera que la visita a un blog ens pot portar a un segon bloc i des d'aquest a un tercer i així successivament. La Blogsfera educativa engloba el conjunt de blocs sobre aquesta temàtica i les interaccions entre els blocaires, els lectors dels bloc i els altres blocaires.

      - Blogroll: és un element molt importat que estableix relacions amb altres blogs, i perquè realment sigui efectiu cal ser molt acurat a l’hora d’elaborar-lo.

      - RSS: És la eina clau en la gestió de la informació de la web 2.0. "No navegues, deja que Internet llegue a ti" (Aníbal de la Torre).

      - Wikis: Eina per al treball col·laboratiu i obert. Permeten a usuaris crear i editar els continguts del lloc web.

      - Fòrums virtuals: Són molt emprats en aprenentatge virtual per debatre, elaborar propostes...

      - Marcadors socials: Webs senzilles que ens permeten organitzar els nostres enllaços favorits i compartir-los.

      - Editors de documents i altres eines: Existeixen editors en línia per a textos, fulls de càlcul, presentacions, i amb altres aplicacions com llibretes de notes, bases de dades, wiki, xat, correu... També hi ha correctors ortogràfics i editors específics per a presentacions.


      Tota aquesta informació ha sigut extreta de: BALAGUÉ, F.; ZAYAS, F. Usos educatius dels blogs. recursos, orientacions i experiències per a docents. Barcelona: editorial UOC, 2010. També de:






      jueves, 2 de enero de 2014

      WORD

      Avui a classe hem après com utilitzar el Microsoft Word. 
      Ens han ensenyat a crear un índex i també a citar:

      Com fer un índex en el Word:

      Us ensenyaré com fer un índex a partir d'un vídeo seleccionat del Youtube, el qual considero que explica molt esquemàticament i clarament com fer-lo:





      Com citar en el Word:



      Hi han diversos tipus de cites:

      Si repeteixes tu el nom del autor i del llibre en el mateix paràgraf
      referencias (estilo APA sexth, insertar cita , agregar nueva fuente, autores editar, llenar todos los campos recomendados, nomes posar el any!! )

      Si no dius el autor abans , deixar el nom, i el cognom i l'any

      Si és una cita textual has de dir sempre la pàgina on està, editar cita, número de pagina, autor, any .

      Per poder posar referències només has de seleccionar les cites, bibliografia, trabajos citados. 

      Opino que això m'ha ajudat i m'ajudarà en un futur a fer treballs molt més fàcilment, i ràpidament, ja que abans feia el índex i les cites manualment, i per això tardava molt més. Crec que aquest mètode s'hauria d'ensenyar no a les universitats sinó a primària i secundària, per poder facilitar els treballs i  poder aprendre més sobre el word